El dia 30 de novembre de 1996
es va celebrar el sopar del Centenari, on gairebé 300 persones es van
reunir al voltant de la taula per celebrar aquests cent primers anys de
la cavalcada de Reis a Sant Vicenç.
Va ser un sopar de bon gust,
que va agradar molt i va satisfer gratament els assistents.
Després del sopar es van
succeir uns parlaments, els quals, per la seva importància, reproduïm
a continuació.
HOMENATGE ALS ANTICS MEMBRES COL·LABORADORS DE LA CAVALCADA
Ha arribat el moment dels agraïments i dels
records. En aquest moment de la Festa i abans de passar a coses més
transcendents, voldríem fer una parada al camí i recordar-nos
d'aquelles persones que durant tota la història de la cavalcada han
estat treballant-hi, col·laborant-hi i procurant fer feliços als altres i especialment als infants.
La
cavalcada de reis, a Sant Vicenç, com en altres poblacions, ha estat
promoguda per persones que amb voluntat i amb voluntarietat s'han
desviscut per portar endavant, any rera any, aquesta festa gaudint-ne,
treballant-hi i fent gaudir els que la seguien i la veien.
Ens referim a tantes i tantes persones que, durant
aquests cent anys, no han deixat perdre aquesta festa, que
les nits dels dies abans de la Festa de Reis, s'han trobat i han
preparat, guarnint primer uns cavalls, després uns carros, més
endavant uns tractors, també uns camions i, finalment, unes carrosses.
També ens referim a aquelles persones que han vetllat pel altres
detalls com el d'il·luminar la festa, de sonoritzar-la, de vestir els
reis i els patges, de maquillar-los; d'aquelles dones que han fet durant
tots aquest anys la roba dels reis i dels patges, que ara és de
propietat i ja no es lloga; i mirant més anys enrera, d'aquelles
persones que cuidaven dels cavalls o els deixaven
perquè els reis hi anessin al damunt, d'aquelles que feien les
garlandes, les que anaven a collir el verd, les que cuidaven de
l'administració i que hi hagués prou diners per pagar tota la festa,
etc., etc., en fi, ens referim a moltes de les persones que ara sou
aquí al davant, a altres que avui no hi poden ser i a moltes que ja no
són entre nosaltres. A
tots, moltes gràcies!
Però tampoc no podem deixar de mencionar una persona
que avui és de les que ja no està
entre nosaltres. Quan fa un any es va començar a parlar de fer
la Festa del Centenari teníem, dins la comissió, una persona molt
emprenedora i engrescadora, que l'abril d'aquest any, després d'una
greu malaltia, ens va deixar. Ens referim a Joan Prats i Escala. El Joan
es pot dir que des de sempre va estar a l'organització de la cavalcada.
Aquests dies, mirant les fotografies antigues, ja el veiem cap a l'any
1945, muntat en un cavall i ben mudat al capdavant de la cavalcada, una
vegada que ell i altres persones ho havien deixat tot a punt, desfilant
pels carrers de Sant Vicenç.
El Joan era una persona "diferent". Tenia la
seva manera de veure les coses, una manera molt particular de treballar,
però era una persona engrescadora, original en els plantejaments dels
seus treballs, i es dedicava totalment a les coses que feia i li
agradaven, fins al punt de no pensar en si mateix ni a vegades en els
que l'envoltaven. Durant molts anys va portar la part forta i dura de
l'organització. Uns mesos abans, a casa seva, ja s'hi veien les
plataformes de les carrosses, fustes, cables, llums i adorns, i cada
moment que tenia lliure el dedicava a allò que li agradava: fer
carrosses de reis, però tampoc no oblidava moure altres fils, com el
d'encarregar-se dels grups electrògens, caramels, roba etc., fins que
el grup de persones que l'envoltava va anar tirant també de les regnes,
però mai no va deixar de pensar i de fer carrosses: l'any passat,
estant ja malalt, a casa seva encara se'n va fer una.
I com a homenatge al Joan, com a recordatori de tot el
poble, ens atrevim a demanar des d'aquí, i públicament, a l'alcalde i
a tots els membres de l'Ajuntament, recordant la tasca que va fer el
Joan, de posar-li a un carrer
o a una plaça el nom de
JOAN PRATS I ESCALA. Des d'aquí ho proposem i li preguem al nostre
alcalde que això que demanem, un dia pugui ser realitat! La comissió
de la cavalcada volia recordar i homenatjar al Joan en el dia d'avui;
després de pensar que és el que podríem fer, vam creure que això que
proposem i demanem és el millor que es pot fer per recordar el bon fer
i el nom del Joan. Moltes gràcies.
Després de tot això, ara ens cal també agrair al nostre
Ajuntament, encapçalat per l'alcalde i per la regidora de Cultura, la col·laboració, la bona predisposició envers la cavalcada. La comissió de la
cavalcada la formem un grup de persones que procedeixen de diverses
entitats i organitzacions del poble i que, en aquestes festes, ajunten
els esforços per fer una més gran i millor cavalcada cada any. I podem
dir que, des l'Ajuntament, això es veu, se sap entendre i ens dóna el
seu recolzament.
Per això aquesta comissió vol
agrair a l'Ajuntament la seva ajuda i el recolzament de cada any amb uns
presents; demanem, doncs, que ara pugin aquí, a l'escenari, el Sr.
Ricard Pérez i la Sra. Mercè Andreu, així com tot els membres de la
comissió de la cavalcada.
Farem lliurament a l'Ajuntament de 3
obsequis recordatoris. El primer és una placa i en farà lliurament en
Joan Raventós. El segon, el donarà en Marc Valls. Es tracta d'un
quadre amb una ampliació de la fotografia més antiga que s'ha trobat
de la cavalcada. És una foto de l'any 1934 on es veuen els tres reis i
els patges.
I el tercer regal és un altre
quadre on hi haurà la foto de la primera cavalcada del segon centenari.
Ara el quadre és en blanc i la foto hi serà posada a partir del proper
dia 5 de gener, que serà la primera Cavalcada de Reis del segon
centenari.
PARAULES DE JOAN Raventós EN
LLIURAR LA PLACA-RECORDATORI A L'ALCALDE
Deixeu-me
dir dues paraules:
La meva
vinculació a la cavalcada de reis comença l'any 1980, quan en Joan
Prats va venir a demanar-me que l'ajudés a tirar endavant la cavalcada.
En
aquells moments, per les raons que sigui, semblava que era el final d'un
període (tots els col·lectius passen per èpoques més participades i
d'altres de més minses).
Recordo molt bé que les
persones que van continuar, juntament amb els que vam incorporar-nos-hi
de nou, vam fer una mica de
balanç i ens vam marcar la fita que la comissió de la cavalcada havia
de ser oberta a tothom, i poder aglutinar d'una manera o altra el major
nombre possible d'entitats i de col·lectius del nostre
poble.
Teníem
clar que s'havia de tirar endavant i que havíem de ser una comissió
nombrosa i plural.
També
recordo aquelles reunions que fèiem a casa de Joan Prats, molts dies
aquell despatx es feia petit per la gent que érem. Aquells objectius
sembla que es van complint, i avui, amb la vostra presència en aquest
sopar de germanor de la celebració del Centenari, ens demostreu que sou
molts els qui recolzeu la nostra tasca.
En primer lloc, vull destacar
l'entesa amb l'Ajuntament que d'una manera
gradual
s'ha anat millorant, des dels diferents equips de govern, fins a arribar
a la que tenim avui, i, fent honor a la veritat, hem de constatar la
bona disposició que hi trobem en tot moment.
ment.-
En segon lloc, aquest suport que ens demostreu les persones que
sou aquí,
i el que
hi representeu cadascun de vosaltres, perquè hi veiem la presència
d'un gran ventall del teixit plural de Sant Vicenç dels Horts.
- I per
últim, i potser el més significatiu,
el gran nombre de jovent que col·labora a la Cavalcada de Reis. Ells
són la continuació i el futur, perquè
es pugui celebrar any rera any la Cavalcada de Reis, tan arrelada a la
nostra Vila.
Aquest jovent que he esmentat, en
gran part hi són presents, i
molts d'ells, perquè aquesta festa es pogués portar a terme, hi han
dedicat molt temps, posant-hi imaginació i il·lusió.
Per tots ells, i per tot vosaltres,
moltes gràcies.
Joan
Raventós
PARAULES
DEL SR. JOAQUIM Sagristà I PRATS EN REBRE, COM A MEMBRE MÉS ANTIC DE
LA Comissió DE LA CAVALCADA DE REIS, DE MANS DE L'ALCALDE, LA MEDALLA
D'OR DE SANT VICENÇ
En
nom de mig Sant Vicenç
he
pres grata possessió
i
vull demostrar, al mateix temps,
la
nostra gran satisfacció
per
aquest preuat guardó
amb
què l'Ajuntament premia
Cent
Anys de dedicació
d'innombrables
vicentins que, amb franca companyia,
hem
fet possible, amb noble orgull,
que
dels Reis la Cavalcada,
sigui
un acte popular on s'hi recull
el
bon fer, i l'admiració del pobles de la contrada.
En
nom, doncs, de Sant Vicenç,
al
senyor batlle donem gràcies, ben de cor,
per
aquesta distinció
que
a tots ens fa complaents...
i
que aquesta MEDALLA D'OR
sigui
un constant esperó
perquè
els nostres descendents,
a
més del seu afer diari,
puguin
celebrar, contents,
també,
el SEGON CENTENARI !
Com a veterà de la Comissió,
Joaquim Sagristà i Prats
PARAULES DE L'ALCALDE DE SANT VICENÇ, SR. RICARD PÉREZ,
COM A CLOENDA DELS PARLAMENTS DEL SOPAR DEL CENTENARI
"Ahir vaig tenir l'honor de presidir un acte, al
centre Catòlic, amb motiu de la presentació del llibre la història
dels 100 anys dels Salesians a Sant Vicenç dels Horts. En un poble com
Sant Vicenç, un poble mil·lenari, no podia ser d'altra manera que algunes entitats
celebrin els 100 anys o més de 100 anys. Jo diria que si ahir tenia
l'honor, avui tinc la gran satisfacció de ser aquí entre tots
vosaltres i de poder parlar bé de Sant Vicenç. Aquest any he pogut fer
uns quants discursos en celebracions tant importants com ha estat i
encara és el 125è aniversari de la Vicentina, els 100 anys dels
salesians a Sant Vicenç, els 100 anys de la Cavalcada de Reis i els 75
anys de l'Esbart Vicentí. No crec que tothom tingui a la seva vida la
sort de poder estar en un ajuntament on s'han celebrat tots aquests
actes.
Doncs tot això ha estat possible
gràcies al fet que Sant Vicenç és un poble que té molta gent amb
ganes de treballar. La societat en la qual vivim es mesura i es valora
no pels valors que cada dia haurien de ser més tinguts en compte. Els
valors que avui es valoren més és veure qui es fa ric més aviat.
Però tenim persones a Sant Vicenç
que han dedicat o estan dedicant temps al servei dels altres i això és
una cosa que moltes vegades no es valora.
Abans, aquí, s'ha parlat de Joan
Prats i Escala, que ha estat una persona que ha dedicat una part
important de la seva vida al Centre Catòlic, a la cavalcada de reis i,
darrerament, també a la Mostra Comercial i Agrícola de Sant Vicenç.
L'Ajuntament vol que la petició que ens ha fet la comissió sigui
completa; si no en fes cas, no seria un Ajuntament sensible a les
peticions dels vicentins. Jo no puc dir, ara, a quin carrer li posarem
el seu nom, perquè per la importància de la persona, pels valors que
aquesta persona ens presentava li hem de donar un carrer digne de tota
la seva trajectòria; aquesta és una cosa que no haig de pensar jo,
sinó que hem de posar a les mans de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels
Horts, però us garanteixo i us asseguro que en Joan Prats tindrà un
carrer perquè se'l mereix.
A part d'això, volia dir que si ja té mèrit que una
entitat celebri els cent anys, té molt mes mèrit que un grup de
persones sense estatuts, sense president definit i sense junta nomenada,
però units pel desig i la il·lusió de fer una cavalcada, pugui arribar als cents anys.
I això, avui dia té molt més mèrit perquè vol dir que és un
conjunt de persones que ha estat capaç d'arribar al centenari de la
Cavalcada. No cal que us recordi, a part de la forma diferent de pensar
entre nosaltres, que ha estat per tots nosaltres, pels nostres fills i
pels nostres néts, que ens ha agradat!
I tinc la il·lusió que durant molts anys continuï funcionant...
Jo, sense voler fer un gran discurs,
vull arribar a tots, especialment a la joventut, perquè aquesta
tradició no es perdi i es pugui continuar organitzant la nostra
Cavalcada de Reis. Moltes gràcies."
............................................................................................................................................
