« El llibre gira al voltant del tema de la necessitat o no que té l'antropòleg de realitzar un treball de camp per ser considerat plenament com un antropòleg amb majúscules. L'autor no és, o era, partidari de l'obligació de fer-lo, però finalment parteix en busca del que serà la seva primera experiència de camp. Relata tot, però tot, el que li va passar al Camerun l' any 1978. Amb humor, molt d'humor, relata el que va estar molts cops a punt de ser la seva última aventura. Defuig així de l'estereotip de "superman" que tenen moltes etnografies on l'antropòleg superdotat aprèn la llengua en 4 dies, menja qualsevol cosa i no necessita ajut de ningú. És un relat divertidíssim de les penúries obligades de qualsevol ésser humà. Un fart de riure tant per l'iniciat en la matèria com pel qui no. »