Antropologia Cultural
El Món Antropologia Cultural

INICI ARTICLES RECURSOS
Cultures del Món
  Calendari
  Gregorià: - Xinès: Any del Mico (Jia-Shen) - Musulmà: Any 1425
:: Introducció
:: El Concepte de Cultura
:: Història de l'Antropologia
:: Tendències Culturals
:: Etnografia i Etnologia
:: Gènere i sexe
:: La Família
:: Etnocentrisme i Racisme
:: Religió
:: Política
:: Cultura i Identitat Nacional
:: Símbols
interNOSTRUM
Temari > Història de l'Antropologia
Història de l'Antropologia
Al començament es pensava que les cultures es desenvolupaven de forma uniforme i continuada segons una sèrie d'estadis prefixats que anaven de simples a complexos en tres estadis de pas obligat: salvatgisme, barbàrie i civilització. Edward B. Taylor (1835-1917) i Lewis Henry Morgan (1818-1889) són l'exponent més clar de les teories evolucionistes que van dominar el segle XIX.

Franz Boas, fundador de l'escola nord-americana, (1858-1942) va enfrontrar-se a l'evolucionisme amb el particularisme històric. Boas va dir que els evolucionistes no tenien prou dades per dir que havien unes lleis universals que regien totes les cultures per igual. Creia que s'havien d'estudiar les característiques d'una cultura aïlladament tenint en compte la pròpia evolució històrica. El 1896 va publicar l'article: Les limitacions del mètode comparatiu en l'antropologia, on rebatia les teories evolucionistes linials. Per exemple, amb les màscares, que són compartides per moltes cultures, però que no tenen un mateix sentit ni utilitat.

A començament també del segle XX es va popularitzar la teoria del difusionisme, segons la qual a partir d'un punt original es difondrien els aspectes culturals per contacte amb cultures veïnes, però no donaven resposta al problema primer de com es forma un concepte cultural en origen ni tampoc van profunditzar en el com i per quin mitjà i a raó de què una societat adopta un costum aliè.

Al segle XX també neix el funcionalisme de la mà de Bronisnaw Malinowsky (1884-1942), iniciador de l'escola anglesa, a qui s'atribueix la invenció del treball de camp amb el llegendari estudi sobre les illes Trobiand al Pacífic. Segons el funcionalisme tota característica cultural té un sentit pràctic per a la societat que la manté.

A partir de la dècada dels anys 20 del segle passat, arran de la popularització de les teories de Sigmund Freud, es va enfocar també la cultura en termes psicològics. Dues deixebles de Boas van seguir aquest camí: Ruth Benedict i Margaret Mead, destacant la relació que hi ha entre cultura i personalitat, per exemple en el sexe.

Alguns intents de renovar les teories evolucionistes han anat resurgint, Leslie A. White va criticar a Boas afegint la idea de captura d'energies, però va ser refutat per les mateixes raons d'abans, bàsicament, pel seu etnocèntric enfocament únicament tecnològic. Per això altres antropòlegs neoevolucionistes com Julian H. Steward, Marshall Shalings o Elman Service van anar adornant la píndora oferint idees sobre l'adaptació al medi, però segueixen sense explicar l'evolució de les cultures.

Claude Levi-Strauss (1908) és el defensor de l'estructuralisme que intenta veure la cultura tal i com s'expresa en la ment humana mitjançant els ritus i les diferents manifestacions artístiques, és continuador de l'escola francesa iniciada per Durkheim.

Finalment hi ha tendències com les feministes que no accepten l'estudi separat de la família de la del gènere, els ecologistes o les tendències que han donat pas a especialitzacions, sempre limitades a la visió occidental d'importància, com la política o l'econòmica.

ARTICLES
Sobre la llengua en parelles mixtes a Catalunya (en anglès)
Cultures i territoris: dels sistemes socials com a processos històrics
La incúria política contra l'antropologia en català
Manifest del Congrès d'Antropologia Política en contra del Forum de les Cultures 2004
EL LLIBRE
okupes d'Antropologia Social
Pàgina web personal amb funció divulgativa. No em faig responsable de l'opinió expressada en els articles aquí compilats.
Feu-me arribar les vostres opinions, anècdotes de viatges, o suggeriments a la següent adreça: rogerdeflor@wanadoo.es.