| Temari > Cultura i identitat nacional |
| Cultura i identitat nacional |
Totes les persones som diferents, ni que sigui en matissos, és cert. Ara bé, també és evident que hi ha persones que s'assemblen més entre si que amb d'altres, i que tothom tria (o discrimina) amb qui es vol o no juntar, amics, dona, etc. Una nació pressuposa l'existència d'un món ple de nacions, per la qual cosa són finites no com els estats, un estat és una altra cosa, és simplement una organització jurídico-administrativa.
L'estat-nació és en teoria un estat que comprén una nació, a Europa això només passa en dos casos: Portugal i Irlanda. La resta són nacions que han creat un estat a mida passant per sobre dels drets d'altres nacions que encara avui són minoritzades. És a dir són estats plurinacionals, però encara cap estat ha trobat la forma d'encabre aquesta diversitat en fronteres creades artificialment en guerres fraticides i acords de compromís. Ans al contrari, fins avui el que han intentat és homogeneïtzar culturalment i lingüística les altres nacions subordinades a la força, i sembla que la futura constitució europea va per aquest camí també.
La nació es basa en un sentiment comú de pertinença a un grup amb voluntat de futur i que comparteix uns trets específics: llengua, història, territori... L'adscripció és voluntària, no s'hereta genèticament, i sovint es viu amb normalitat, inconscientment, si no és el cas de nacions que estan sotmeses a una constant pressió o amenaça, casos on la reafirmació nacional esdevé una forma de supervivència. El cas català seria un d'aquests casos anomenats Nacions Culturals.
El patriotisme vindria a ser una forma desmesurada de nacionalisme quan aquesta nació no és en perill, quan simplement es volen imposar els valors de la pròpia nació a d'altres pensant que és millor.
|
 |
|
|