============================================= El Salmista, #78: Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria Números endarrerits (Web) : http://perso.wanadoo.es/salmista/ e-mail: el_salmista@hotmail.com On hi ha gelosies i rivalitats, hi ha desordre i tota mena de males accions. (Jaume 3,16) Escombra el “jo” que hi ha en tu. ============================================= Ben trobats! Tornem amb una nova entrega del butlletí, ple de salm i de pregària. Aneu païnt-lo amb calma. Endavant! "DE CAFARNAÜM A JERUSALEM", Teodor Suau ============================================= - La vida ens cansa quan no la vivim. Quan la fem -o ens la fan!- lluny de la seva font. El tedi és l'oposat a la passió de viure. Però mira: passió ve de patir. El secret, estimat, per a mi, és saber fer del dolor una oportunitat per tastar de prop la vida. No qualsevol dolor: aquell que duem escrit en el cartó que diu el nostre nom. La solitud. La fam de llibertat. La responsabilitat de fer el món la casa de tots. L'altre, sempre proper, sempre infinitament distant. Eternament cercat. Eternament desconegut. El misteri de l'Univers: granet d'arena a la platja; espai infinit al cel on es perd la menuda bolla blava del nostre món. El mal omnipresent. Sobretot, l'amor. I la mort. Tot això és la font del nostre dolor humà. Pot ésser font de la nostra passió per viure. Perquè tot això, estimat, ens remet a l'origen, a les arrels. A mi m'han obert al Déu vivent. Primer com un enigma. Després com una intuïció silent. Més tard com un desig. Molt més tard com la trobada a algú a qui he de donar un Nom. SALM 33 (32) : Justos, aclameu el Senyor ============================================= 1 Justos, aclameu el Senyor; fareu bé de lloar-lo, homes rectes. 2 Celebreu el Senyor amb la lira, acompanyeu amb l'arpa els vostres cants; 3 dediqueu-li un càntic nou, toqueu acompanyant l'aclamació. 4 Perquè la paraula del Senyor és sincera, es manté fidel en tot el que fa. 5 Estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor. 6 El Senyor ha fet el cel amb la paraula, amb l'alè de la boca ha creat l'estelada; 7 com dins un odre, recull l'aigua dels mars, reté els oceans en el seu llit. 8 Que tota la terra veneri el Senyor, que el temin els habitants del món. 9 A una paraula seva, tot començà; a una ordre d'ell, tot existí. 10 El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; 11 però els plans del Senyor persisteixen, manté per sempre els propòsits del seu cor. 12 Feliç la nació que té el Senyor per Déu, feliç el poble que ell ha escollit per heretat! 13 El Senyor guaita des del cel observant un per un tots els homes. 14 Des del lloc on resideix es fixa en els qui poblen la terra; 15 ell, que ha modelat tots els seus cors, penetra totes les seves accions. 16 No és un gran exèrcit el que salva els reis, ni tenir molta força allibera el valent; 17 els cavalls no valen res per a guanyar una victòria, la seva envestida no salva ningú. 18 Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l'amor que els té; 19 ell rescata de la mort la seva vida, els retorna en temps de fam. 20 Tenim posada l'esperança en el Senyor, auxili nostre i escut que ens protegeix. 21 És l'alegria del nostre cor i confiem en el seu sant nom. 22 Que el teu amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l'esperança que posem en tu! (Textos bíblics extrets de la Bíblia catalana, traducció interconfessional ) CORREU DELS NOSTRES LECTORS ============================================= Hola amics us passo un text breu però que considero que va molt bé de llegir en el context en que es mou la societat actual, context marcat per la globalització i la mundialització del diner, del mercat, de la pobresa, etc., però no dels valors de pau, cooperació, solidaritat, etc.. Cal que com a veritables Cristians compromesos sortim del ramat i lluitem per una societat més digne i on el dia a dia no es converteixi en un joc de supervivència. "No existeix l'alliberament social?" "I tant que sí", digué el Mestre. "Com el definiries?". "És alliberar-se de la necessitat de pertànyer al ramat", digué el Mestre. (Anthoni de Mello, s.j. Uns Moments per a l'Absurd, Editorial Claret (Col·lecció els Daus, n.130), Barcelona, 1993, p.180) A reveure. Pau PREPAREM L'EVANGELI ============================================= Diumenge 22 d’octubre del 2000 Diumenge XXIX de durant l'any Penetrar les teves paraules dóna llum i enteniment als més senzills Salm 119(118),130 LECTURES -Primera lectura: Is 53,10-11 "Quan haurà donat la vida per expiar les culpes, veurà una descendència." -Salm: 32,4-5 18-19 20 i 22 (R:22) "Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en Vós." -Segona lectura: He 4,14-16 "Acostem-nos confiadament al tron de la gràcia de Déu." -Evangeli: Mc 10,35-45 "El fill de l’home ha vingut a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes.” COMENTARI Bo i partint de la pretensió vanitosa dels fills de Zebedeu, Jesús torna a donar una lliçó sobre el sentit cristià de l’autoritat. Que significa “ser important” en el regne de Déu ? Només es pot entendre en la perspectiva del misteri pasqual. Com en altres ocasions en el mateix evangeli, la figura del Servent – anunciada per Isaïes – s’explicita en relació amb Jesús. El servent de Jahvé, que no ve a fer-se servir, sinó a servir els altres, és el paradigma de tota mena d’autoritat i de poder en el Regne, i , per tant, en l’Església. Els anomenats “ministres” – paraula que cabalment significa servidor- de la comunitat cristiana tenen certament poder, però no per mantenir els altres sota seu ni per disposar-ne com a súbdits, com si ells fossin amos. El seu únic poder és el de “poder servir” i, si cal, donar la seva pròpia vida en profit dels homes que els han estat confiats. EVANGELI En aquell temps, Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: -Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem. 36 Jesús els preguntà: -Què voleu que faci per vosaltres? 37 Ells li respongueren: -Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra. 38 Jesús els contestà: -No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat? 39 Ells li respongueren: -Sí que podem. Jesús els digué: -Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; 40 però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat. 41 Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. 42 Jesús els cridà i els digué: -Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. 43 Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, 44 i qui vulgui ser el primer, que es faci l'esclau de tots; 45 com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. ( Textos bíblics extrets de la Bíblia catalana, traducció interconfessional Comentaris a l'Evangeli extrets del "Leccionari de la missa comentat" ) UN SALM PER CADA DIA: (P. Miquel Estradé, osb ) ============================================= La pregària és l’exercitació espiritual per excel.lència, i no hi ha exercicis espirituals, de la mena que siguin, concebibles sense la pregària. Escoltar i reflexionar han de dur a la pregària, i l’acompanyament que hom pugui trobar-hi en un llibre, o en un predicador, ha de facilitar-en la pràctica. Com a conseqüència d’aquesta convicció, he triat unes curtes frases tretes dels Salms que poden ajudar a mantenir el clima de pregària durant tot el dia. Que siguin precisament dels Salms és fruit d’una altra convicció: els Salms, a més de pregària, són escola de pregària. I ho són, almenys en part, perquè són escola d’humanitat, escola de fe, escola de coneixement de Déu. […] Aquests versos són d’aquells que no ens estranyaria de trobar al Nou Testament, que ens ajuden a comprendre que Déu és Amor i és Bondat, i ens fan veure que els grans orants de la Bíblia ja ho creien així i que això vivien i això cantaven. La pregària, entesa com una resposta a Déu i com un balbuceig de diàleg, es podria comparar al primer somrís que trenca el fillet en resposta als tants i tants de somriures que li ha adreçat la mare. No seria cap mala descripció de pregària dir-en l’esbós de resposta somrient de l’home quan per fi s’adona que Déu obertament li somriu i li ha somrigut sempre. OCTUBRE 23-10 Ell, que és tot misericòrdia, els perdonava la culpa, tenia en compte que eren mortals, un alè que no torna quan se’n va (78,38-39) 24-10 Fins quan, Senyor? (79.5) 25-10 Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos; feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats (80,20) 26-10 Tant de bo que el meu poble m’escoltés i seguís els meus camins (81,14) 27-10 Déu diu: <> (82,3) 28-10 Déu meu, no et quedis en silenci, sense dir res, impassible! (83,2) 29-10 Senyor, Déu de l’univers, feliç l’home que confia en tu (84,13). Tot el salm DE LO NEGATIVO A LO POSITIVO ============================================= En todas las cosas negativas que podemos decirnos... Dios tiene una respuesta positiva. Cuando decimos: - Es imposible Dios dice: - Todo es posible (Lucas 18:27) Cuando decimos: - Estoy cansado Dios dice: - Yo te aliviaré (Mateo 11:26-30) Cuando decimos: - Nadie me ama Dios dice: - Yo te amo (Juan 3:16 & 13:34) Cuando decimos: - Ya no puedo continuar así Dios dice: - Mi gracia te basta ( II Coríntios 12:9 & Salmos 91:15 ) Cuando decimos: - Estoy confundido Dios dice: - Yo te enseñaré el camino (Proverbios 3:5-6) Cuando decimos: - No puedo más Dios dice: - Todo es posible (Filipenses 4:13) Cuando decimos: - He fallado Dios dice: - Yo te perdono (1 Juan 1:9 & Romanos 8:1) Cuando decimos: - Me siento abandonado Dios dice: - Nunca jamás te abandonaré ( Hebreos 13:5 ) ( Extret de : http://personales.mundivia.es/jmgs/ ) Ens retrobem ben aviat, El Salmista http://perso.wanadoo.es/salmista/ el_salmista@hotmail.com Us falta un número? Visiteu la nostra Web, on hi trobareu els números publicats (de l'1 al 70). També hi trobareu textos sobre la pregària, els salms, i un índex de continguts del butlletí. ============================================= APÈNDIX: EL CONTE ============================================= ASUNTO DE REFLEXIÓN En estos días difíciles, una nota, toma un minuto leerla para encontrarse con uno mismo. Un muchacho vivía solo con su padre, ambos tenían una relación extraordinaria y muy especial. El joven pertenecía al equipo de fútbol americano de su colegio, usualmente no tenía la oportunidad de jugar, bueno casi nunca, sin embargo su padre permanecía siempre en las gradas haciéndole compañía. El joven era el más bajo de la clase cuando comenzó la secundaria e insistía en participar en el equipo de fútbol del colegio. Su padre siempre le daba la orientación y le explicaba claramente que él no tenía que jugar a fútbol si no lo deseaba en realidad. Pero el joven amaba al fútbol, no faltaba a una práctica ni a un partido, estaba decidido a dar lo mejor de sí, se sentía completamente comprometido. Durante su vida en la secundaria lo recordaron como el “Calentador de bancos”, debido a que siempre permanecía sentado. Su padre con espíritu de luchador, siempre estaba en las gradas, dándole compañía, palabras de aliento y el mejor apoyo que hijo alguno podría esperar. Cuando comenzó la Universidad, intentó entrar en el equipo de fútbol. Todos estaban seguros que no lo lograría, pero a todos venció, entrando en el equipo. El entrenador le dio la noticia admitiendo que lo había aceptado porque demostraba entregar su corazón y su alma en cada una de las prácticas y al mismo tiempo le daba a los miembros del equipo el entusiasmo perfecto. La noticia llenó por completo su corazón, corrió al teléfono más cercano y llamó a su padre, quien compartió con él la emoción. Le enviaba en todas las temporadas todas las entradas para que él asistiera a los partidos de la universidad. El joven atleta era muy persistente, nunca faltó a una práctica ni a un partido durante los cuatro años de la universidad, y nunca tuvo la oportunidad de participar en algún juego. Era el final de la temporada y justo unos minutos antes que comenzara el primer partido de las eliminatorias, el entrenador le entregó un telegrama. El joven lo tomó y después de leerlo murió en silencio… tragó saliva muy fuerte y temblando dijo al entrenador: “Mi padre murió esta mañana, ¿hay algún problema si falto al partido de hoy?”. El entrenador le abrazó y le dijo: “Toma el resto de la semana libre, hijo. Y no se te ocurra venir el sábado”. Llegó el sábado, y el partido no estaba muy bien. En el tercer cuarto, cuando el equipo tenía diez puntos de desventaja, el joven entró en el vestuario y calladamente se colocó el uniforme y corrió hacia donde estaba el entrenador y su equipo, quienes estaban impresionados de ver a su luchador compañero de regreso. “Entrenador, por favor, permítame jugar. Tengo que jugar hoy”, imploró el joven. El entrenador pretendió no escucharle. De ninguna manera podía permitir que su peor jugador entrara en el cierre de las eliminatrorias. Pero el joven insistió tanto, que finalmente el entrenador, sintiendo lástima, lo aceptó: “okey hijo, puedes entrar, es todo tuyo”. Minutos después el entrenador, el equipo y el público no podían creer lo que estaban viendo. El pequeño desconocido, que nunca había participado en un juego, lo estaba haciendo todo brillantemente, nadie podía detenerlo en el campo, corría fácilmente como toda una estrella. Su equipo comenzó a ganar, hasta que empató el juego. En los segundos de cierre el muchacho interceptó un pase y corrió todo el campo hasta ganar con un touchdown. La gente que estaba en las gradas gritaban emociondados y su equipo lo llevó cargado por todo el campo. Finalmente cuando todo terminó, el entrenador notó que el joven estaba sentado calladamente y sólo en una esquina, se acercó y le dijo: “Muchacho no puedo creerlo, estuviste fantástico. Dime, ¿cómo lo lograste?” El joven miró al entrenador y le dijo: “Usted sabe que mi padre murió… pero no sabía que mi padre era ciego.” El joven hizo una pausa y trató de sonreir. “Mi padre asistió a todos los juegos pero hoy era la primera vez que él podía verme jugar… y yo quise mostrarle que sí podía hacerlo.” Así que recuerda que siempre existe alguien que: - Está muy orgulloso de ti. - Piensa en ti. - Le importas tú. - Te extraña. - Quiere hablarte. - Quisiera estar a tu lado. - Espera que no estés en problemas. - Está agradecido por el apoyo que les has brindado. - Quisiera sujetar tu mano. - Espera que todas tus cosas resulten bien. - Quiere que te encuentres feliz. - Desea que lo busques. - Quiere abrazarte. - Piensa que tú eres un regalo. - Admira tu fortaleza. - No puede vivir un minuto más sin verte. - Te ama por quien eres. - Te considera un tesoro. - Aprecia que seas su amigo. - Desea conocerte más. - Desea que sepas que siempre esatará dispuesto a hablar contigo y a escucharte. - Quiere escuchar que lo quieres. - Desea conmpartir contigo sus sueños. - Vive por ti. - Necesita tu apoyo. - Necesita que le creas. - Confía en ti. - Simplemente escucha una canción y te recuerda. - Alguien necesita que le digas que sientes todo esto por él/ella. Muchas personas entran y salen de nuestras vidas, pero solo los verdaderos amigos, son los que dejan huellas en nuestros corazones. ( En desconeixem l'autor . Material cedit per els nostres lectors )