Sant Joan 2002. Historia

És impossible donar una data exacta des de quant va començar a celebrar-se la ja tradició de "L'arbret de Sant Joan". Es sap que en altres punts del Mediterrani, es celebren festes molt similars a la nostra. Per això, anem a fer un poquet de història sobre la Nit de San Juan.

Els antics celtes cridaven Alban Heruin a aquest festival i el seu significat primordial fou el de celebrar l'instant en el que el Sòl era al seu màxim esplendor, quan durava més temps en el cel i mostrava el seu màxim poder als homes, era el dia que alcançava la seva major plenitud i, al mateix temps, el dia en que començava a decréixer cap a quasi la mort en el Solstici d'Hivern. S'encenien fogueres per a commemorar eixe poder del Sòl i per a compartir la seva força amb ell, per a alabar-lo i al mateix temps per a atraure la seva benedicció sobre homes, animals i camps. Resulta molt característica la associació d'aquest festival a les corrents d'amor i a petits rituals desnitats a obtindre parella o a conservar-la.

Moltes són els rituals propis de la Nit de San Joan, la víspera del 24 de Juny, però tots giren al voltant a la vivesa del foc. De fet, aquest és el festival del foc per antonomàsia, el rei dels festivals del foc fins al extrem de que el culte camperol del foc i les fogueres, s'han conservat més que en altres festes i la costum popular que ha mantingut la seva pràctica inclòs dins del mateix cristianisme, de manera que aquest no ha pogut donar una explicació religiosa convincent de l'hàbit mencionat. Realment la nit de solstici és la del 21 de Juny, malgrat que la Església la ha adaptat a la festivitat de San Juan.

Són moltes les formes elegides en la antiguitat per a fer culte a la fertilitat i al amor en la nit de San Joan. El que sí hem destacat en clar és que Altea, era una festa que celebraven els llauradors, així podem entendre que elegiran un arbre en representació.

En Altea, "La plantà" es fa el divendres víspera de San Joan. es busca el xop més alt i recte, arbre prèviament escollit, tallat i portat pels jovens i majorals a la plaça de l'església Parroquial al ritme de la "dolçaina i el tabalet".
Queda plantat allí fins a Agost, és en aquesta data quan el tiren a terra i li es tornat al propietari. Per la nit es celebra la revetlla, antany a la llum de una foguera.

Però, les coses mai ixen perfectes. En l'any 1980, tal volta per primera vegada en la seva llarga història, en la plantà del arbret, aquest es caigué i en la seva caiguda aprissionà i ocasionà ferides greus a varies persones, ferides de les que morí Pascual Pontevedra (Pascual de Maseguera).

Es la nostra obligació recordar a Tonico Ferrer, a la tia Corrita, que sempre quedarà en el nostre record per la seva forma de tocar les castanyoles i ballar, i a Cosme el Sentim. Tots viviren, gaudiren i animaren durant tota la sua vida aquesta festa.

¡¡¡¡VISCA SANT JOAN!!!!

Concept & Design 3dsite.biz root@3dsite.biz