Aquest no és un treball d’investigació toponímica en el sentit estricte de l’expressió, és tracta més aviat del resultat d’una tasca de compilació de materials de caire onomàstic que fan referència tot plegat als noms de lloc o municipi de la comarca de l’Horta valenciana. Així doncs, pretén ser una recopilació de dades toponímiques, amb base en uns altres estudis ja realitzats, que servisca d’aproximació cautelosa per copsar l’origen dels noms d’alguns dels pobles més pròxims a la ciutat de València.

   Sóc conscient que podria haver-hi afegit algunes dades més d’interés general sobre la història dels municipis, tema del tot interessant pel que fa a la possibilitat d’estudiar les formes de vida del passat en terres valencianes. De fet, durant l’elaboració d’aquest recull, he hagut de capbussar-me de ple en un ventall de camps d’estudi que, d’antuvi, no m’havia ni tan sols plantejat. I és que l’onomàstica i, més exactament, la toponímia resulta una cruïlla on conflueixen de manera sorprenent disciplines tan dispars com l’antroponímia, la paremiologia, l’estudi de la llengua llatina i de les llengües romàniques, la gramàtica històrica del català, la dialectologia, la fonètica i la fonologia, la història i la cronística, d’una banda. D’altra, la meua primera intromissió en els, fins ara per a mi, ignots terrenys de la toponímia ha sigut també un trampolí cap a unes altres àrees d’estudi, com ara la geografia, la topografia, la cartografia, la demografia, la sociologia, l’etnologia; ha constituït el meu primer contacte amb l’àrab i, fins i tot, m’ha retrobat amb alguns aspectes de l’agricultura valenciana de diferents èpoques.

   Així doncs, la realització d’un estudi considerant a fons totes aqueses disciplines podria perfectament haver esdevingut una tasca de magnituds ciclòpies. D’això, a més a més, ja se n’han encarregat, amb més o menys èxit, grans estudiosos de la toponímia i onomàstica catalanes. No és l’objectiu d’aquest humil treball, que només reuneix una sèrie d’informacions etimològiques referents als noms de lloc de l’Horta, i, en alguns casos, pot oferir la visió d’una perspectiva diacrònica sobre la creació i la fesomia d’un conjunt concret de viles i municipis i la manera com han sigut anomenats al llarg de la història.

   Pel que fa al procediment emprat, cal dir que m’he ajustat del tot a les dades disponibles que he pogut trobar sobre els topònims ací estudiats, tot i que amb voluntat de resum i de concreció. Per això, hi ha diferències en la quantitat i desenvolupament entre diferents entrades. D’aquesta manera, i més encara si era necessari per tal d’aclarir-ne l’etimologia, hi ha hagut casos en què un topònim concret és acompanyat de diverses explicacions geogràfiques o d’història local, amb referències a documents antics o diferents cròniques. En uns altres casos, els interrogants com a expressió de dubte o incertesa han sigut inevitables i deixen oberta la possibilitat d’objecció o replantejament d’etimologies o dades concretes. I és que la majoria de topònims de l’Horta tenen una etimologia més o menys clara; d’altres, però, resulten indesxifrables o, si més no, problemàtics; i resten, de moment, en l’obscuritat de la impossibilitat d’una clarificació convincent.