Nudisme Pourquoi. Comment (1930) 

   Kienné de Mongeot crea a França la primera publicació  nudista el  1926, Vivre intégralement. En 1930 publicaria el llibre Nudisme, pourqoi, comment, d’ on s’han extret les fotos d’aquesta pàgina. Totes les il·lustracions són fetes a clubs francesos,  entenent França i les seves colonies d´ultramar.

   La lliurecultura que defensa Mongeot, a part d'un mètode d’insolació i de cultura física a l’aire lliure, es també un mètode de cultura moral i intel·lectual. És una manera de combatre els prejudicis, substituïbles per altres costums conformes als coneixements i les necessitats del moment. És important   l’educació sexual com a remei per les obsessions sobre aquesta qüestió. També realça l'amor a la bellesa del cos humà, i que cap de les seves parts són vergonyoses. És necessari crear la necessitat de nuesa. Aquesta necessitat neix del propi plaer d’estar nu.  Qui ho  provi algunes vegades s’esforçarà posteriorment a ajuntar-se amb altres per constituir un centre a l’ aire lliure a on poder conèixer la joia de la lliurecultura. 

    El nu en comú no provoca reaccions sexuals en els camps nudistes mentre que  anar seminu sí que comporta erotisme. Aquesta experiència contesta la calúmnia  que els nostres centres siguin camps de disbauxa sexual i pornografia. 

   Doctrina sobre la lliurecultura segons l'autor: 

1) No pretenem amb la pràctica de la nuesa reformar la humanitat. Solament afirmem que és un mitjà eficaç de millorar físicament i mentalment. 
2)Els beneficis físics a causa de l’exposició integral del cos a l’aire i a la llum són incontestables. 
3) La nuesa és asexual, allibera de pensaments eròtics, fruit de la curiositat i de la imaginació. Homes i dones esdevenen bons camarades. Els aprenen a conèixer-se millor, oblidant les reserves convencionals que suposen sempre una barrera. Fora de les obligacions mundanes que creen la necessitat de complir , sovint falsament, la dona amb qui  es conversa, o de fer-li la cort. 
Una franca companyonia, l’atenció, el respecte són els sentiments que prevalen en un camp nudista. 
4) No tothom té els diners per disposar d’ una propietat fora de la mirada dels indiscrets. És indispensable crear societats per reunir els fons necessaris per a la compra o lloguer d’ un terreny tancat. 
5) Un grup de persones nues enmig de la natura és sempre un espectacle agradable. Les imperfeccions de cadascun s’atenuen en el conjunt. 
6) Cadascú pot seguir actuant d’acord amb la seva consciència o les seves idees religioses, perquè en el centres nudistes impera una moral perfecta. 
7)La pràctica de la insolació i de l’ aireació implica la cultura física i els esports. Tot això contribueix a l’ equilibri psicològic de la persona. D’aquest equilibri  depèn la salut mental base de la veritable moral. Aquest resultat ha d’estar acompamnyat per l' acompliment de les normes d’higiene. 

   En 1930 la Fédération des Centres Gymniques, amics de Vivre, engloba centres a: París, Lió, Estrasburg, Niça, Marsella, Toló, Bordeus, Algèria i Bèlgica, així com petites associacions a Marroc i Tunísia.