Les dites
tòpiques són un dels apartats de la paremiologia més recursiu i productiu. Són
les expressions referides a pobles i a persones. N’hi ha de llocs i llogarrets.
Pocs pobles se n’escapen.
Molt sovint
són de caire vexatori i fins insultant. També, però, poden servir per cantar
les meravelles d’algun lloc, com si d’un eslògan turístic es tractés.
A més, no són
un apartat exclusiu dels refranys, perquè sovint es barregen amb corrandes i
altres peces musicals populars.
També, sovint, trobem la mateixa dita referida a
diferents pobles. Acostuma
a ser el cas de dites difamatòries i poc decoroses amb la qualitat de les
persones d’algun lloc en concret: s’exporta la dita, tot canviant-ne el nom de
procedència.
En un primer
moment oferiré un llistat alfabètic de dites tòpiques, ordenades per la clau
del lloc.
Som-hi,
doncs.
