MIRATGES

Recordes quan eres petit, i et despertaves tranquil, content, corries pel plaer de córrer, ho observaves tot amb sorpresa i il•lusió.

MIRATGES?

La llum dels nostres dies esclata en formes punxants i a la vegada desarmada i sense força.

L’espai s’ens resta i la llibertat ens manca, l’angoixa creix i la nostra llum es debilita, la por ens agafa, la distracció de la humanitat enfront el miracle desaparegut ens fa perdre la il•lusió.

L’augment de materialitat.

La manca d’espiritualitat.

La recerca constant de possessió i protagonisme; el que mes te mes pot, es el lema dels nostres dies.

MIRATGES?

Aquest dubte m’ha provocat una inquietud, i, aquesta nova sèrie es el reflexa interior d’aquest pensaments.

Dedico MIRATGES a:

Als espais morts.

A les llums fosques.

Als esclats d’angoixa.

Als esperits perduts.

Ales passions negres.

Als crits.

Als plors.

A les guerres.

A la mort.

Dedico MIRATGES als Rèquiems dels difunts de guerra, fruit d’aquesta manca d’humanitat, peró, rèquiem també als vius que són la mort.

Per que oblidem les parts de nosaltres que ens fan sentir ?

Per qué ridiculitzem la sensibilitat?

Per qué oblidem el foment de la pau en nosaltres mateixos?

MIRATGES?

A la humanitat perduda, fosca, trista; PINTO

A la humanitat en sort, il•luminada i alegre; PREGUNTO.

A l’aprovada deshumanització; EM REBE·.LO.

Al desesperat per la tristesa del món; M’INCLINO.

Victòria Pujadas